Arxiu d'etiquetes: democràcia

Al carrer amb un somriure

Estem vivint dies certament excepcionals al nostre país. Dies en què els fets succeeixen amb una rapidesa vertiginosa, en què cada hora que passa hi ha notícies noves, nous esdeveniments que acaparen els mitjans de comunicació i que centren l’atenció dels catalans i les catalanes, i també de bona part de la comunitat internacional.

Són dies que moltes persones, els qui creiem en la democràcia com a garantia dels drets civils i les llibertats de la ciutadania, no esperàvem haver de viure, ja a ple segle XXI. El que està succeint aquests dies són fets que associem a temps passats, que imaginàvem ja superats i que no formen part del model de país que volem construir.

Concentració per la democràcia i contra la repressió, 20 de setembre

Concentració a Vilanova i la Geltrú, 20 de setembre. Foto de Xavier Saumell

Les imatges que estem veient aquests dies, de registres, d’escorcolls, de detencions, de desplegament de les forces de seguretat, ens impacten i ens agredeixen en la nostra consciència de ciutadans i ciutadanes demòcrates, que veiem com la nostra voluntat legítima d’exercir el dret a vot és perseguida com si estiguéssim portant a terme una activitat criminal.

Per contra, aquestes imatges grotesques contrasten de forma meravellosa amb les imatges de milers i milers de catalans i catalanes que hem sortit al carrer des d’aquest dimecres, amb civisme, amb somriures, amb clavells, i alhora amb fermesa i serenor. Una vegada més, com ha estat sempre en tot aquest anomenat “procés”, la societat civil de Catalunya és la veritable protagonista. Davant aquests moments de vergonya democràtica, d’atacs a les institucions democràtiques de Catalunya, el poble surt al carrer.

Això no va de ser o no independentistes. Això va de defensar la democràcia. És emocionant, un veritable orgull, veure un moviment tan multitudinari i transversal de ciutadans i ciutadanes als carrers i places per tot el país. A Vilanova i la Geltrú, poques vegades la plaça de la Vila s’omple de gom a gom com hem vist aquest dimecres a la tarda, amb centenars de vilanovins i vilanovines demostrant que en la defensa de l’autogovern de Catalunya i dels nostres drets i llibertats, som un sol bloc, un sol poble.

Per això, quan aquests dies he atès diversos mitjans de comunicació i m’han preguntat sobre la meva presumpta desobediència, la meva resposta sorgeix des del convenciment més íntim que estic fent allò que he de fer: obeeixo el meu poble, la meva gent. Segueixo el mandat democràtic expressat per l’electorat quan ha escollit els seus representants. Des de l’any 2010 la societat civil empeny un moviment massiu, cívic i pacífic per reclamar el dret a decidir el futur del país. El deure dels representants institucionals és escoltar i fer tot el possible per portar a terme aquest mandat, que emana directament del poble i que ha estat expressat a les urnes.

Determinat ministre espanyol diu que la gent normal no es manifesta i es queda a casa. És evident que la gran majoria a favor del dret a decidir no forma part del concepte de “normalitat” del govern de l’Estat espanyol. I ens n’alegrem, perquè la nostra normalitat és una altra, és permetre que la ciutadania tingui totes les facilitats per expressar la seva voluntat votant.

No ens espantaran ni amb amenaces, ni amb furgons policials, ni amb calúmnies, ni amb querelles ni repressió. Al contrari, fets com els que estem vivint ens refermen en el nostre compromís. No tenim por i continuem determinats a sortir al carrer cada dia, quan faci falta, per demostrar que som un poble que estima la democràcia i que l’1 d’octubre volem votar. Sortim al carrer com hem fet sempre, amb civisme exemplar, amb alegria, amb somriures, perquè aquesta és la nostra força, una força imbatible.

Votarem!

FacebookTwitterWhatsAppLinkedInTumblrBufferBlogger PostWordPressPrintEmailComparteix-lo!

15 d’octubre. Recordem Lluís Companys. Recuperem la memòria. Generem cultura democràtica

Ofrena al monument a Lluís Companys

Com cada 15 d’octubre, representants institucionals i d’entitats, i ciutadania a títol individual, ens hem reunit davant el monument dedicat a Lluís Companys per recordar la seva mort i els milers de víctimes de la Guerra civil i el franquisme. Aquest ha estat el meu parlament:

“Bon dia a tothom.

Avui, 15 d’octubre, ens trobem per commemorar el 76è aniversari de la mort de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya afusellat pel règim franquista. Amb aquest acte públic, senzill i simbòlic, volem declarar el nostre compromís amb la memòria, amb el coneixement de la nostra història. Per dignitat, per justícia, i per la no repetició d’uns fets semblants.

Per això, en primer lloc diem: no oblidem. L’assassinat del president Companys és l’exponent de la persecució del franquisme a milers de persones dissidents amb el règim. La investigació històrica calcula que hi va haver un mínim de 180.000 execucions entre 1936 i 1945, sense comptar els centenars de milers de persones desaparegudes.

En l’etapa de repressió posterior a la guerra, 700.000 persones es van destinar en camps de concentració i prop de 150.000 van ser executades per les seves idees polítiques. Mig milió de persones es van exiliar fora de l’Estat espanyol després de la guerra.

També aquí, a Vilanova i la Geltrú, 212 persones van ser víctimes de judicis militars sumaríssims, de les quals 30 van ser condemnades a mort i desenes van patir tota mena de persecucions. Denunciem, doncs, que la dictadura franquista va ser l’autora d’un holocaust i de crims contra la humanitat a l’Estat espanyol.

Cal recordar tots aquests fets, perquè massa sovint som testimonis de minimitzacions i banalitzacions d’una dictadura que va suposar la violació dels drets humans sostinguda durant 40 anys. A l’actualitat encara hi ha partits polítics que no condemnen el franquisme.

Continuem, per tant, exigint una condemna unànime del franquisme i dels crims contra la humanitat que va perpetrar. Exigim una actitud col·laboradora i proactiva de l’Estat espanyol en la recuperació de la memòria històrica, en la reparació dels danys morals a les famílies de totes les víctimes de la guerra i la dictadura. Sentim vergonya aliena quan és la justícia argentina, i no l’espanyola, la que promou la investigació dels crims contra la humanitat comesos per la dictadura franquista.

Volem ser part d’un Estat que demostri responsabilitat i maduresa democràtica. No ens podem sentir identificats amb un Estat que evita mirar la història als ulls i que no té un relat oficial, clar i contundent de condemna. Perquè aquesta no és una bona base per construir una democràcia sòlida.

De fet, massa sovint som testimonis d’un flagrant dèficit de cultura democràtica de l’Estat espanyol. Un Estat que es nega a afrontar els reptes socials i polítics que li planteja una societat en evolució constant, que imposa la seva raó fent ús dels tribunals, incapaç de consensuar solucions des de la política.

Per tot plegat, continuem recordant Lluís Companys, la seva mort indigna, però també la seva lluita pels drets socials, per les llibertats personals i del país. Continuarem esforçant-nos per mantenir la memòria històrica i per difondre els valors de la democràcia.

Gràcies a totes i a tots per ser aquí.

Més democràcia al Consorci de l’Eixample Nord

El Ple municipal ha aprovat aquest dilluns una proposta de modificació dels estatuts del Consorci de l’Eixample Nord. Els canvis tindran dos efectes: el primer, fer que tots els grups polítics municipals hi tinguin representació (fins ara n’hi ha només 5); el segon, que les decisions es prenguin per majoria del 75% i no per unanimitat.

Llegeixo en alguns mitjans i xarxes socials comentaris com que “el govern municipal està expulsant la CUP del Consorci”, o que “el govern intenta bloquejar els partits que s’oposen a l’Eixample Nord”. No puc estar d’acord amb aquestes afirmacions, que penso que pretenen desprestigiar el govern municipal i confondre l’opinió pública. La CUP, igual que SOM VNG, únicament no serà present a la sessió de constitució del Consorci, que precisament tindrà la missió exclusiva de fer efectiva la modificació dels estatuts per tal que a partir de llavors totes les forces polítiques hi tinguin presència.

Ple municipal de novembre

Ple municipal de novembre

Permeteu-me alguns apunts sobre què significa la modificació dels estatuts del Consorci de l’Eixample Nord:

  1. La decisió de modificar-los és del Ple municipal, no pas del govern municipal. S’ha aprovat per majoria, amb vot a favor de 18 dels 25 regidors del Consistori. Recordem que el govern municipal no suma majoria, per tant, en cap manera es pot entendre com una decisió del govern.
  1. S’amplia la pluralitat política al Consorci. Es passa de la presència de 5 partits a la presència dels 7 els partits amb representació al Ple municipal, amb vot ponderat en funció de la representativitat obtinguda en les darreres eleccions. Ampliar la representació de la ciutadania en un organisme que ha de prendre decisions importants sobre el futur de la ciutat, em sembla una acció democràtica inqüestionable.
  1. Les decisions dins el Consorci es prendran per una majoria àmplia (75%). L’efecte directe d’aquest punt és l’anul·lació del dret a veto. En democràcia, les decisions es prenen per majoria. En canvi, no entenc quin valor democràtic té que un únic representant pugui impedir que prosperi una decisió acordada per la majoria. Això és el que ha passat fins ara al Consorci de l’Eixample Nord i que ens ha portat a una situació de bloqueig, sense poder prendre decisions sobre aquesta qüestió que afecta la ciutat no només des d’un punt de vista urbanístic, sinó també social, econòmic i jurídic.
  1. Els canvis fets en els estatuts de l’Eixample Nord iguala el funcionament de la presa de decisions amb la resta d’organismes amb representació municipal. Aquestes modificacions aprovades no són un as estrany tret de la màniga. És el funcionament habitual en els organismes de característiques similars.
  1. El Ple és qui té l’última paraula en les decisions sobre l’Eixample Nord. El Consorci està representat al 50% per l’Incasòl i pels representants municipals; les decisions que pren han de ser posteriorment aprovades pel Ple municipal, és a dir, que l’última paraula la tenen els representants de la ciutadania.
  1. El govern municipal no vol començar a urbanitzar l’Eixample Nord. Al contrari, pensem que no tindria sentit en la situació actual de la ciutat. Ara bé, en el moment que la modificació dels estatuts permet desencallar la situació del Consorci, s’obre de nou la possibilitat de planificar, fer previsions per al futur sobre necessitats d’equipaments públics i d’espais per a activitat econòmica. I també permet una altra qüestió d’importància més immediata: abordar la revisió del POUM, el Pla Ordenació Urbanística Municipal, que afecta la superfície urbana global de la ciutat. Tot això, és clar, comptant amb les aportacions i el debat amb tots els grups polítics del Consistori, buscant el màxim d’acords i respectant la decisió final del Ple.