Arxiu d'etiquetes: democràcia

Front comú per la ciutat, pels drets i les llibertats

Fa una setmana, el grup municipal de CiU-PDeCAT decidíem una reorganització del govern de la ciutat, que implicava la sortida del grup municipal del PSC. Tal com he exposat aquests dies, la decisió ha estat molt dura i dolorosa, però també molt meditada, en haver arribat a un punt, per part nostra, de ser incapaços de continuar fent equip amb unes sigles que són còmplices de la greu i creixent regressió democràtica que pateix el país i que no han mostrat el més petit gest d’humanitat i solidaritat envers els presos polítics i les seves famílies.

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, doncs, encara el final del mandat obrint una etapa nova, un escenari diferent, en què la governabilitat de la ciutat requerirà encara més esforç de negociació, de voluntat d’entesa i de buscar acords, per part de tothom, deixant de banda estratègies partidistes, malgrat es vagin apropant les eleccions municipals. Per part del govern municipal hi estem totalment predisposats, aquesta actitud ha format part de la nostra manera de fer política des que vam entrar al govern el 2011.

La primera mostra d’aquesta voluntat és el compromís d’impulsar, de forma immediata, la constitució d’un front comú a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, format pels càrrecs electes decidits a treballar per la ciutat i alhora defensar els drets i llibertats de les persones, enfront de la deriva antidemocràtica dirigida per part de l’Estat espanyol. Un deriva que, lluny de minvar, està prenent un camí cada vegada més delirant, fins al punt que ara l’estratègia ja és criminalitzar organitzacions cíviques com són els CDR, amb la finalitat de reprimir l’activisme, les manifestacions ciutadanes i la llibertat d’expressió.

Tinc el ple convenciment que hi ha opcions, entre les forces polítiques del Consistori, per dissenyar un projecte comú d’arrel democràtica, que pugui garantir a la ciutat l’estabilitat i la fortalesa necessàries en aquest final de mandat. Així és com estem plantejant el diàleg amb les diferents formacions, oberts a parlar de tot i a trobar fórmules per fer possible un gran acord de governabilitat. Davant dels fets que estem vivint, cal que els representants municipals ens posicionem i ens comprometem en la defensa dels valors democràtics, i això inclou contribuir a tenir ajuntaments sòlids, perquè també des del municipalisme tenim la responsabilitat i el deure de construir societats democràtiques, tolerants, lliures i despertes.

Governar la ciutat de Vilanova i la Geltrú ens presenta cada dia noves situacions i nous reptes, que converteixen aquest honor en una tasca emocionant i molt intensa. En ocasions cal prendre decisions certament complexes, alhora que et proporciona moments molt gratificants, de relació i treball conjunt amb persones, entitats i institucions molt diverses, que enriqueixen i donen vida a la ciutat que estimem. Com en tot desenvolupament d’una missió, s’obtenen encerts i es cometen errors, però penso que és una bona guia actuar coherentment amb la pròpia consciència, de manera que sempre puguis defensar cada acció i cada decisió mirant als ulls de l’altre.

Vivim moments complexos al país, que indestriablement tenen repercussió en l’esfera local, ens afecten com a ciutadans i ciutadanes. Són moments en què cadascú, des del seu àmbit i amb les seves possibilitats, ha de prendre partit i assumir el seu paper en la construcció d’un futur col·lectiu que sigui esperançador, en què la preservació dels drets fonamentals i les llibertats de totes les persones sigui la pedra angular de tota societat democràtica.

FacebookTwitterWhatsAppLinkedInTumblrBufferBlogger PostWordPressPrintEmailComparteix-lo!

Al carrer amb un somriure

Estem vivint dies certament excepcionals al nostre país. Dies en què els fets succeeixen amb una rapidesa vertiginosa, en què cada hora que passa hi ha notícies noves, nous esdeveniments que acaparen els mitjans de comunicació i que centren l’atenció dels catalans i les catalanes, i també de bona part de la comunitat internacional.

Són dies que moltes persones, els qui creiem en la democràcia com a garantia dels drets civils i les llibertats de la ciutadania, no esperàvem haver de viure, ja a ple segle XXI. El que està succeint aquests dies són fets que associem a temps passats, que imaginàvem ja superats i que no formen part del model de país que volem construir.

Concentració per la democràcia i contra la repressió, 20 de setembre

Concentració a Vilanova i la Geltrú, 20 de setembre. Foto de Xavier Saumell

Les imatges que estem veient aquests dies, de registres, d’escorcolls, de detencions, de desplegament de les forces de seguretat, ens impacten i ens agredeixen en la nostra consciència de ciutadans i ciutadanes demòcrates, que veiem com la nostra voluntat legítima d’exercir el dret a vot és perseguida com si estiguéssim portant a terme una activitat criminal.

Per contra, aquestes imatges grotesques contrasten de forma meravellosa amb les imatges de milers i milers de catalans i catalanes que hem sortit al carrer des d’aquest dimecres, amb civisme, amb somriures, amb clavells, i alhora amb fermesa i serenor. Una vegada més, com ha estat sempre en tot aquest anomenat “procés”, la societat civil de Catalunya és la veritable protagonista. Davant aquests moments de vergonya democràtica, d’atacs a les institucions democràtiques de Catalunya, el poble surt al carrer.

Això no va de ser o no independentistes. Això va de defensar la democràcia. És emocionant, un veritable orgull, veure un moviment tan multitudinari i transversal de ciutadans i ciutadanes als carrers i places per tot el país. A Vilanova i la Geltrú, poques vegades la plaça de la Vila s’omple de gom a gom com hem vist aquest dimecres a la tarda, amb centenars de vilanovins i vilanovines demostrant que en la defensa de l’autogovern de Catalunya i dels nostres drets i llibertats, som un sol bloc, un sol poble.

Per això, quan aquests dies he atès diversos mitjans de comunicació i m’han preguntat sobre la meva presumpta desobediència, la meva resposta sorgeix des del convenciment més íntim que estic fent allò que he de fer: obeeixo el meu poble, la meva gent. Segueixo el mandat democràtic expressat per l’electorat quan ha escollit els seus representants. Des de l’any 2010 la societat civil empeny un moviment massiu, cívic i pacífic per reclamar el dret a decidir el futur del país. El deure dels representants institucionals és escoltar i fer tot el possible per portar a terme aquest mandat, que emana directament del poble i que ha estat expressat a les urnes.

Determinat ministre espanyol diu que la gent normal no es manifesta i es queda a casa. És evident que la gran majoria a favor del dret a decidir no forma part del concepte de “normalitat” del govern de l’Estat espanyol. I ens n’alegrem, perquè la nostra normalitat és una altra, és permetre que la ciutadania tingui totes les facilitats per expressar la seva voluntat votant.

No ens espantaran ni amb amenaces, ni amb furgons policials, ni amb calúmnies, ni amb querelles ni repressió. Al contrari, fets com els que estem vivint ens refermen en el nostre compromís. No tenim por i continuem determinats a sortir al carrer cada dia, quan faci falta, per demostrar que som un poble que estima la democràcia i que l’1 d’octubre volem votar. Sortim al carrer com hem fet sempre, amb civisme exemplar, amb alegria, amb somriures, perquè aquesta és la nostra força, una força imbatible.

Votarem!

15 d’octubre. Recordem Lluís Companys. Recuperem la memòria. Generem cultura democràtica

Ofrena al monument a Lluís Companys

Com cada 15 d’octubre, representants institucionals i d’entitats, i ciutadania a títol individual, ens hem reunit davant el monument dedicat a Lluís Companys per recordar la seva mort i els milers de víctimes de la Guerra civil i el franquisme. Aquest ha estat el meu parlament:

“Bon dia a tothom.

Avui, 15 d’octubre, ens trobem per commemorar el 76è aniversari de la mort de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya afusellat pel règim franquista. Amb aquest acte públic, senzill i simbòlic, volem declarar el nostre compromís amb la memòria, amb el coneixement de la nostra història. Per dignitat, per justícia, i per la no repetició d’uns fets semblants.

Per això, en primer lloc diem: no oblidem. L’assassinat del president Companys és l’exponent de la persecució del franquisme a milers de persones dissidents amb el règim. La investigació històrica calcula que hi va haver un mínim de 180.000 execucions entre 1936 i 1945, sense comptar els centenars de milers de persones desaparegudes.

En l’etapa de repressió posterior a la guerra, 700.000 persones es van destinar en camps de concentració i prop de 150.000 van ser executades per les seves idees polítiques. Mig milió de persones es van exiliar fora de l’Estat espanyol després de la guerra.

També aquí, a Vilanova i la Geltrú, 212 persones van ser víctimes de judicis militars sumaríssims, de les quals 30 van ser condemnades a mort i desenes van patir tota mena de persecucions. Denunciem, doncs, que la dictadura franquista va ser l’autora d’un holocaust i de crims contra la humanitat a l’Estat espanyol.

Cal recordar tots aquests fets, perquè massa sovint som testimonis de minimitzacions i banalitzacions d’una dictadura que va suposar la violació dels drets humans sostinguda durant 40 anys. A l’actualitat encara hi ha partits polítics que no condemnen el franquisme.

Continuem, per tant, exigint una condemna unànime del franquisme i dels crims contra la humanitat que va perpetrar. Exigim una actitud col·laboradora i proactiva de l’Estat espanyol en la recuperació de la memòria històrica, en la reparació dels danys morals a les famílies de totes les víctimes de la guerra i la dictadura. Sentim vergonya aliena quan és la justícia argentina, i no l’espanyola, la que promou la investigació dels crims contra la humanitat comesos per la dictadura franquista.

Volem ser part d’un Estat que demostri responsabilitat i maduresa democràtica. No ens podem sentir identificats amb un Estat que evita mirar la història als ulls i que no té un relat oficial, clar i contundent de condemna. Perquè aquesta no és una bona base per construir una democràcia sòlida.

De fet, massa sovint som testimonis d’un flagrant dèficit de cultura democràtica de l’Estat espanyol. Un Estat que es nega a afrontar els reptes socials i polítics que li planteja una societat en evolució constant, que imposa la seva raó fent ús dels tribunals, incapaç de consensuar solucions des de la política.

Per tot plegat, continuem recordant Lluís Companys, la seva mort indigna, però també la seva lluita pels drets socials, per les llibertats personals i del país. Continuarem esforçant-nos per mantenir la memòria històrica i per difondre els valors de la democràcia.

Gràcies a totes i a tots per ser aquí.