Arxiu de la categoria: Articles d’opinió

Som del Penedès!

Aquest dimecres, 8 de febrer, ha estat un dia històric per als territoris del Gran Penedès. Un dia feliç, especialment per a les persones que des de fa més de deu anys han lluitat tossudament perquè la idiosincràsia del Penedès quedés reflectida en la planificació territorial de Catalunya. Amb l’aprovació al Parlament de l’adaptació de la Llei de Vegueries, no només es resol l’organització des d’un punt de vista administratiu, sinó també des d’un punt de vista de dignitat: de respecte a tants anys de mobilització ciutadana, que ha estat pal de paller del reclam del territori.  

Vegueria Penedès, una realitat

Des de Vilanova i la Geltrú, el suport a la reivindicació de la vuitena vegueria ha estat incondicional en tot aquest procés. Els vilanovins i vilanovines tenim les nostres singularitats, els nostres trets identitaris. Però alhora ens complementem amb un entorn que comparteix amb nosaltres elements geogràfics, històrics, sociològics i econòmics. Som part de la realitat territorial i social que conforma el Penedès, amb els seus trets comuns i amb la seva diversitat.

De fet ja existeix, sempre ha existit, la relació de complementarietat entre els municipis i les comarques de la Vegueria del Penedès. Tal com va escriure el doctor en biologia i socioecòleg Ramon Folch en el pròleg del llibre El Penedès era possible, “la Vegueria del Penedès ja ha existit, per tant no pot dir-se que es tracti d’una pretensió sense base històrica”, alhora que “la Vegueria Penedès no neix de la nostàlgia històrica, sinó de la voluntat d’anar còmodament cap al futur”.

Les comarques penedesenques teixim sinergies constantment per “anar cap al futur”. Les relacions entre ciutadans i ciutadanes són un fet històric, però també en els àmbits institucionals s’estan sumant potencialitats, per exemple en el sector del turisme, del comerç, de la planificació territorial, del desenvolupament industrial, entre d’altres. Enfortir els llaços existents ens portarà a ocupar un lloc de centralitat en el conjunt del país. El Penedès ha de deixar de ser perifèria per convertir-se en un territori clau d’una Catalunya descentralitzada i ben vertebrada.

Vull aprofitar aquestes línies per ressaltar el compromís de la societat civil penedesenca i la lluita voluntària, constant i incansable de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, amb Fèlix Simon al capdavant, que ha mantingut el territori unit. La seva tasca ha aglutinat el 93% de la població de la vegueria: 66 ajuntaments, els 4 consells comarcals, 3 associacions empresarials i més de 20.000 empreses, entitats i particulars a títol individual. Aviat està dit, moltes gràcies per la feina feta.

En el moment que viu el nostre país, molts catalans i catalanes volem participar en la definició d’un nou país. En aquesta nova Catalunya, el Penedès hi té molt a dir i ara ho podrà fer en igualtat de condicions, com una de les 8 vegueries.

FacebookTwitterWhatsAppLinkedInTumblrBufferBlogger PostWordPressPrintEmailComparteix-lo!

Més democràcia al Consorci de l’Eixample Nord

El Ple municipal ha aprovat aquest dilluns una proposta de modificació dels estatuts del Consorci de l’Eixample Nord. Els canvis tindran dos efectes: el primer, fer que tots els grups polítics municipals hi tinguin representació (fins ara n’hi ha només 5); el segon, que les decisions es prenguin per majoria del 75% i no per unanimitat.

Llegeixo en alguns mitjans i xarxes socials comentaris com que “el govern municipal està expulsant la CUP del Consorci”, o que “el govern intenta bloquejar els partits que s’oposen a l’Eixample Nord”. No puc estar d’acord amb aquestes afirmacions, que penso que pretenen desprestigiar el govern municipal i confondre l’opinió pública. La CUP, igual que SOM VNG, únicament no serà present a la sessió de constitució del Consorci, que precisament tindrà la missió exclusiva de fer efectiva la modificació dels estatuts per tal que a partir de llavors totes les forces polítiques hi tinguin presència.

Ple municipal de novembre

Ple municipal de novembre

Permeteu-me alguns apunts sobre què significa la modificació dels estatuts del Consorci de l’Eixample Nord:

  1. La decisió de modificar-los és del Ple municipal, no pas del govern municipal. S’ha aprovat per majoria, amb vot a favor de 18 dels 25 regidors del Consistori. Recordem que el govern municipal no suma majoria, per tant, en cap manera es pot entendre com una decisió del govern.
  1. S’amplia la pluralitat política al Consorci. Es passa de la presència de 5 partits a la presència dels 7 els partits amb representació al Ple municipal, amb vot ponderat en funció de la representativitat obtinguda en les darreres eleccions. Ampliar la representació de la ciutadania en un organisme que ha de prendre decisions importants sobre el futur de la ciutat, em sembla una acció democràtica inqüestionable.
  1. Les decisions dins el Consorci es prendran per una majoria àmplia (75%). L’efecte directe d’aquest punt és l’anul·lació del dret a veto. En democràcia, les decisions es prenen per majoria. En canvi, no entenc quin valor democràtic té que un únic representant pugui impedir que prosperi una decisió acordada per la majoria. Això és el que ha passat fins ara al Consorci de l’Eixample Nord i que ens ha portat a una situació de bloqueig, sense poder prendre decisions sobre aquesta qüestió que afecta la ciutat no només des d’un punt de vista urbanístic, sinó també social, econòmic i jurídic.
  1. Els canvis fets en els estatuts de l’Eixample Nord iguala el funcionament de la presa de decisions amb la resta d’organismes amb representació municipal. Aquestes modificacions aprovades no són un as estrany tret de la màniga. És el funcionament habitual en els organismes de característiques similars.
  1. El Ple és qui té l’última paraula en les decisions sobre l’Eixample Nord. El Consorci està representat al 50% per l’Incasòl i pels representants municipals; les decisions que pren han de ser posteriorment aprovades pel Ple municipal, és a dir, que l’última paraula la tenen els representants de la ciutadania.
  1. El govern municipal no vol començar a urbanitzar l’Eixample Nord. Al contrari, pensem que no tindria sentit en la situació actual de la ciutat. Ara bé, en el moment que la modificació dels estatuts permet desencallar la situació del Consorci, s’obre de nou la possibilitat de planificar, fer previsions per al futur sobre necessitats d’equipaments públics i d’espais per a activitat econòmica. I també permet una altra qüestió d’importància més immediata: abordar la revisió del POUM, el Pla Ordenació Urbanística Municipal, que afecta la superfície urbana global de la ciutat. Tot això, és clar, comptant amb les aportacions i el debat amb tots els grups polítics del Consistori, buscant el màxim d’acords i respectant la decisió final del Ple.

Què significa governar? La política, una finalitat o un mitjà?

Ple municipalGovernar significa mesurar les accions en base a la reacció que poden provocar? Significa estar sempre avaluant l’impacte mediàtic o la conveniència estratègica de les decisions que es prenen? Jo crec que no, perquè si ho veiem així la política es converteix en una finalitat, i per a mi és un mitjà.

Moltes de les persones que decidim dedicar una etapa de la nostra vida a la política municipal creiem encara que la política és prestar un servei a la comunitat, i hem decidit aparcar durant un període de temps la nostra carrera professional per dedicar-nos a la comunitat. I qui no ho vegi clar o no s’ho cregui, ho lamento, però és el que molts pensem.

Per què dic això? Perquè quan actues des d’aquest convenciment prens les decisions que creus millors, i tot i que no sempre agraden a tothom et quedes tranquil·la, perquè la teva consciència està tranquil·la. Aquesta és la manera de fer que ha marcat el primer any de govern de CIU a Vilanova i la Geltrú després de 12 anys de tripartit, i mentre jo continuï al capdavant d’aquest projecte aquesta serà la manera de treballar.

Dit això, aquesta primera setmana de setembre en què l’activitat a la ciutat va tornant al seu ritme normal, voldria començar fent un petit repàs de la situació actual i dels projectes que tenim entre mans.

A l’inici de mandat, el juny de l’any passat, la situació a Vilanova i la Geltrú era de gran debilitat: una ciutat sense projecte i sense feina. Una ciutat que no va saber afrontar els nous temps amb determinació i que va optar per la via fàcil. Amb això, una ciutat que havia tingut una gran riquesa industrial va passar a tenir com a principal activitat econòmica la construcció, i en el moment que aquesta va caure ens vam trobar amb una ciutat sense projecte i sense feina, amb un alt índex d’atur.

Pel que fa a l’Ajuntament de Vilanova, s’havia seguit la mateixa dinàmica que el govern tripartit a la Generalitat: no s’havia gestionat bé quan hi havia bonança i es va continuar gastant quan els ingressos ja havien baixat, arribant-se a tirar endavant, en moments ja molt complicats, despeses i inversions sense tenir el finançament corresponent, a costa de no pagar als proveïdors i deixar la ciutat econòmicament hipotecada per molts anys. Perquè ens entenguem, no pagar a proveïdors significa treballadors que tenen dificultat per cobrar, i augmentar l’endeutament de l’Ajuntament significa disposar de menys diners per poder prestar serveis al ciutadà perquè s’han de pagar interessos als bancs.

No vull tornar a repetir el detall de la situació econòmica de l’Ajuntament que ens vam trobar quan vam començar, però crec que per entendre la situació era important fer-hi una breu referència. A partir d’aquí, evidentment millorar les finances municipals no serà un objectiu del mandat en si mateix, però sí que serà una eina fonamental per poder tirar endavant els projectes. Des del govern municipal treballarem per garantir que l’Ajuntament pugui fer front als seus compromisos de pagament, i d’aquesta manera assegurar que es poden prestar els serveis al ciutadà amb normalitat.

Per tant, el model de ciutat i les finances municipals han estat les dues principals problemàtiques que ha calgut abordar durant aquest primer any i podem dir amb satisfacció que els resultats han estat força positius.

Pel que fa al model de ciutat, Vilanova i la Geltrú comença a “sonar” al país i està definint el seu perfil!

Tot un seguit d’accions que s’han portat a terme durant l’any i finalment la campanya “Vilanova i la Geltrú porta al Mediterrani” han donat bons resultats i la ciutat s’està posicionant com una bona opció per anar a passar un dia rodó: gaudint de les platges, degustant un bon àpat, visitant el centre comercial a l’aire lliure més gran de Catalunya i coneixent la gran oferta cultural que té la ciutat, tant material: museus i patrimoni, com immaterial: les seves festes.

Per altra banda, també ens estem posant al mapa com a ciutat universitària, amb projectes molt engrescadors, que uneixen el món empresarial  amb el món universitari, com per exemple tot l’entorn de les noves tecnologies, el sector del ferrocarril, el disseny, o la nàutica, entre d’altres, i que ofereix la possibilitat de ser un lloc d’acollida d’empreses que valorin tot el que la ciutat els pot oferir. Estretament lligat a tot això, també s’ha treballat tot el que té a veure amb el port, hem de ser capaços de fer sentir la nostra veu com a ciutat portuària, i en aquest sentit s’ha iniciat un treball de promoció del nostre port molt interessant, conjuntament amb la Cambra de Comerç i Ports de la Generalitat.

Pel que fa a l’Ajuntament, cal destacar que la situació ha millorat sensiblement, amb l’obtenció de nous recursos, concretament un ICO de 25 milions d’euros que malauradament té un tipus d’interès molt elevat, i iniciant un treball intern de modernització de l’organització interna. Tot i així, encara queda molt per fer perquè continuem tenint problemes de tresoreria i paguem tard i malament als proveïdors i entitats amb les quals tenim conveni.

En aquest sentit, no podem obtenir més finançament bancari, perquè a llarg termini està limitat legalment i a curt termini els bancs estan reduint les línees, i per aquest motiu des de fa mesos, estem buscant altres vies de finançament.

Una de les possibilitats que s’ha plantejat és la venda de patrimoni per obtenir liquiditat, i després de diverses comissions informatives s’ha posat sobre la taula la proposta d’estudiar la possibilitat de fer entrar capital a alguna de les empreses municipals, concretament s’ha parlat de la companyia d’aparcaments i de la companyia d’aigües. En els dos casos la proposta està basada en un criteri general de manteniment de llocs de treball i en el cas de la companyia d’aigües passa perquè l’Ajuntament no perdi el control, és a dir, una entrada de capital minoritària.

No és una solució perfecta, però des del govern municipal, després de treballar-ho durant alguns mesos en comissió informativa amb tots els grups municipals, ens ha semblat que és l’opció menys dolenta.

La nostra sorpresa ha estat quan alguns grups polítics han canviat de posicionament en detectar moviments de protesta. Arribat aquest punt, torno al que plantejava al principi d’aquest escrit: hi som per governar i intentar que les coses vagin bé a la ciutat o per fer estratègia política? Per tant, apel·lo a la responsabilitat, especialment als grups polítics que han governat la ciutat i coneixen perfectament la situació: fem possible entre tots escollir la millor solució, no la més còmoda estratègicament.

Altres temes que se’ns presenten de manera immediata són els Jocs Special Olympics, de l’11 al 14 d’octubre, una bona manera de treballar per un col·lectiu que ho necessita i s’ho mereix, i a més donar a conèixer la ciutat. Comptem també amb la Mesa de ciutat per a la cohesió social i l’impuls econòmic, constituïda el juliol, un espai on treballarem conjuntament tot els grups polítics del Consistori, el món econòmic local, els sindicats i les associacions de veïns, per incidir de forma global en la crisi econòmica. Ja hi ha convocades les primeres reunions de treball per al mes de setembre, perquè sobretot el que es pretén és que sigui molt àgil i enfocat a resultats i accions concretes. També tenim sobre la taula la revisió del POUM, aquest mateix mes hi haurà trobades per avançar els treballs. I finalment les ordenances i el pressupost 2013, que es començaran a confeccionar amb tots els grups durant el darrer trimestre de l’any, i que per primera vegada es treballaran simultàniament.

En un altre sentit, voldria comentar breument que hi ha hagut molts contactes amb la Generalitat per tirar endavant els projectes que en depenen directament. Per destacar-ne alguns: per una banda, l’escola Pasífae, quatre anys en mòduls prefabricats sense cap compromís de construcció de l’escola per part d’Ensenyament; s’ha aconseguit que Ensenyament presentés una solució. No és la solució que nosaltres hauríem volgut i per la qual vam estar lluitant, però sí que és una sortida per als nens i nenes que ja porten massa temps en mòduls prefabricats. Esperem que ben aviat tots els nens i nenes de l’escola Pasífae puguin traslladar-se a una escola Sant Jordi ampliada.

Pel que fa a la construcció del nou hospital, hi ha hagut moltes reunions amb el Departament de Sanitat i s’està treballant de manera molt positiva en diversos àmbits. En primer lloc, assegurar a les instal·lacions sanitàries existents a la nostra comarca la inversió suficient per poder donar un servei òptim; en segon lloc, incrementar la col·laboració amb les instal·lacions sanitàries de les comarques veïnes per aprofitar totes les sinèrgies, i per últim, treballar perquè en un futur no massa llunyà el nou hospital pugui ser una realitat.

Per tant, tenim al davant un nou curs polític ple de projectes, el qual afrontem, per una banda, amb preocupació per la situació general, però al mateix temps amb optimisme i il·lusió des de la convicció que Vilanova i la Geltrú és una ciutat plena d’oportunitats i que si aconseguim treballar conjuntament segur que ens en sortirem.