Arxiu de la categoria: Articles d’opinió

La plaça del Port, un nou espai de la ciutat

Fa pocs dies inauguràvem la nova plaça del Port de Vilanova i la Geltrú, l’espai públic que connecta el port amb el conjunt de la façana marítima i que proporciona a la ciutat un ampli balcó tocant al mar. La nova plaça, la més gran de la ciutat, posa a disposició dels vilanovins i les vilanovines, i de tothom qui ens vulgui visitar, un ampli espai que fins ara quedava tancat dins l’àmbit de l’activitat portuària.

Vilanova i la Geltrú, doncs, guanya una plaça nova, integrada harmònicament en el conjunt del front marítim i que enllaça amb el nucli urbà. En la inauguració, el 13 de juny, amb presència del conseller de Territori i Sostenibilitat, el vilanoví Damià Calvet, vam voler fer memòria, perquè aquesta plaça flamant és resultat d’un llarg procés, un procés de negociacions i de decisions col·lectives.

Sembla que fos ahir, però han passat alguns anys, des de les primeres converses entre l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i Ports de la Generalitat de Catalunya, per manifestar la voluntat i el compromís mutu, per fer efectiva l’obertura de la plaça del Port al conjunt de la ciutat. Per part de Ports, amb la llavors gerent Dolors Rodríguez, es volia fer una aposta global per la integració dels ports a les ciutats. Per part de l’Ajuntament, es veia l’oportunitat de cosir la zona marítima amb la resta de la ciutat i de potenciar els atractius de baix-a-mar.

En aquest procés, la ciutadania hi va tenir molt a dir. Es va impulsar un intens procés participatiu, que va començar amb sessions informatives i va culminar amb un concurs d’idees, per definir la façana marítima que els vilanovins i les vilanovines volíem en el futur, incloent-hi el disseny de la plaça del Port. Simultàniament s’anaven produint moments clau, que han marcat la reordenació de la façana portuària. Per exemple, la retirada de la tanca de la dàrsena pesquera, el juny de 2014, fruit d’un acord molt negociat, entre Ports de la Generalitat, la Confraria de Pescadors i l’Ajuntament de la ciutat.

Mesos després, el febrer de 2016, es va retirar la tanca d’aquesta plaça, de la plaça del Port. Ara ja queda enrere, però el cert és que aquest fet va suposar un canvi visual molt important a la façana marítima. Després han vingut intervencions de millora del Parc de Ribes Roges i també al Trajo de Garbí, per connectar-lo millor a peu i amb bicicleta. I també altres obres, que no guarden relació estricta amb el Port, però sí que s’emmarquen en la transformació de la façana marítima, com la remodelació de la platja del Far i les millores al torrent de Sant Joan.

A les portes de l’estiu, doncs, vull convidar tots els vilanovins i vilanovines a gaudir d’aquesta nova plaça que ens brinda un contacte directe amb el mar, que ens ofereix un espai ampli i agradable per passejar i fer activitats, que ens proporciona nous arguments, noves excuses, per baixar a la façana marítima de Vilanova i la Geltrú. Tenim una façana marítima excepcional, que amb els anys es va ordenant i esdevé més atractiva i acollidora, tant per a la població local com per als visitants.

Bon estiu!

FacebookTwitterWhatsAppLinkedInTumblrBufferBlogger PostWordPressPrintEmailComparteix-lo!

Governar la ciutat. El nostre compromís

Roda de premsa del govern municipalJust una setmana després de fer-se pública la dimissió de dos regidors, el govern de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ja s’ha reorganitzat i centra la mirada en el desenvolupament de la segona meitat del mandat municipal. Ha estat una reacció ràpida a una situació complexa i inesperada, que en cap cas havia d’alterar el funcionament normal de l’Ajuntament, ni fer-nos desviar, a l’equip de govern, de l’encàrrec que ens van encomanar els ciutadans i les ciutadanes de Vilanova i la Geltrú el maig de 2015.

Certament, aquesta és l’única preocupació dels 9 regidors i regidores que formem part del govern municipal: seguir el nostre full de ruta, recollit en el Pla d’Actuació Municipal 2015-2019. Governar la ciutat. Aquesta és la responsabilitat que vam assumir, CiU i PSC, com a formacions polítiques més votades.

Qui em coneix sap que sóc una persona de tarannà optimista, que sempre intento aprendre de les experiències i extreure’n lectures positives, que no m’espanten els reptes ni els obstacles. La situació que hem viscut en el sí del govern municipal, penso que també té conseqüències positives, que ens reforcen, ens fan créixer i ens esperonen a continuar amb molta il·lusió la nostra tasca de govern.

En primer lloc, valoro molt positivament la unitat del govern demostrada aquests dies. Els dos grups municipals de CiU i PSC hem posat en valor, per davant de qualsevol altra qüestió, l’acord de governabilitat signat el juny de 2015, amb l’objectiu de treballar per la ciutat, deixant de banda els interessos de partit.

Penso sincerament que l’actitud dels regidors i les regidores del govern mantinguda aquests dies, de coherència amb el deure adquirit, ens dóna més força i ens empeny. Com a membre que encapçala aquest equip, només puc que agrair als meus companys i companyes aquest compromís amb la tasca del govern i amb la ciutat.

D’altra banda, és evident que en aquests moments el govern municipal es troba en una situació més minoritària en el conjunt del Consistori. Això, que pot ser entès com una dificultat, no és nou per una part del govern, que ja vam treballar amb només 9 regidors i regidores en el mandat anterior. I té, absolutament, una lectura molt positiva: la necessitat d’entendre’s amb tothom, amb totes les forces representades al Ple.

No ens fa cap por aquest context, ans al contrari. Ens encamina a mantenir la nostra voluntat de diàleg amb tots els partits, una actitud que ens ha permès fins avui aprovar totes les propostes estratègiques per a la ciutat, arribant a consensos amb regidors i regidores de tots els colors. Seguirem buscant les complicitats necessàries, com sempre hem fet, perquè l’Ajuntament continuï prenent les decisions més beneficioses per al conjunt de la ciutat.

Això no obstant, sí que vull posar en evidència l’escenari de despropòsit que mostra en aquests moments la composició del Consistori, amb dos càrrecs electes que faran oposició a un govern, a un projecte, que ells mateixos han contribuït a construir. Per coherència i pel bé de la ciutat, penso que Ariadna Llorens i David Montes haurien d’abandonar l’acta de regidor i deixar pas a altres persones que tinguin la voluntat i la il·lusió d’assumir el repte de governar la ciutat. Entrarien energies noves a l’Ajuntament, però sobretot, el més important, es respectaria la voluntat de la ciutadania expressada democràticament a les urnes.

Som del Penedès!

Aquest dimecres, 8 de febrer, ha estat un dia històric per als territoris del Gran Penedès. Un dia feliç, especialment per a les persones que des de fa més de deu anys han lluitat tossudament perquè la idiosincràsia del Penedès quedés reflectida en la planificació territorial de Catalunya. Amb l’aprovació al Parlament de l’adaptació de la Llei de Vegueries, no només es resol l’organització des d’un punt de vista administratiu, sinó també des d’un punt de vista de dignitat: de respecte a tants anys de mobilització ciutadana, que ha estat pal de paller del reclam del territori.  

Vegueria Penedès, una realitat

Des de Vilanova i la Geltrú, el suport a la reivindicació de la vuitena vegueria ha estat incondicional en tot aquest procés. Els vilanovins i vilanovines tenim les nostres singularitats, els nostres trets identitaris. Però alhora ens complementem amb un entorn que comparteix amb nosaltres elements geogràfics, històrics, sociològics i econòmics. Som part de la realitat territorial i social que conforma el Penedès, amb els seus trets comuns i amb la seva diversitat.

De fet ja existeix, sempre ha existit, la relació de complementarietat entre els municipis i les comarques de la Vegueria del Penedès. Tal com va escriure el doctor en biologia i socioecòleg Ramon Folch en el pròleg del llibre El Penedès era possible, “la Vegueria del Penedès ja ha existit, per tant no pot dir-se que es tracti d’una pretensió sense base històrica”, alhora que “la Vegueria Penedès no neix de la nostàlgia històrica, sinó de la voluntat d’anar còmodament cap al futur”.

Les comarques penedesenques teixim sinergies constantment per “anar cap al futur”. Les relacions entre ciutadans i ciutadanes són un fet històric, però també en els àmbits institucionals s’estan sumant potencialitats, per exemple en el sector del turisme, del comerç, de la planificació territorial, del desenvolupament industrial, entre d’altres. Enfortir els llaços existents ens portarà a ocupar un lloc de centralitat en el conjunt del país. El Penedès ha de deixar de ser perifèria per convertir-se en un territori clau d’una Catalunya descentralitzada i ben vertebrada.

Vull aprofitar aquestes línies per ressaltar el compromís de la societat civil penedesenca i la lluita voluntària, constant i incansable de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, amb Fèlix Simon al capdavant, que ha mantingut el territori unit. La seva tasca ha aglutinat el 93% de la població de la vegueria: 66 ajuntaments, els 4 consells comarcals, 3 associacions empresarials i més de 20.000 empreses, entitats i particulars a títol individual. Aviat està dit, moltes gràcies per la feina feta.

En el moment que viu el nostre país, molts catalans i catalanes volem participar en la definició d’un nou país. En aquesta nova Catalunya, el Penedès hi té molt a dir i ara ho podrà fer en igualtat de condicions, com una de les 8 vegueries.