11/07/10 - UN DIA QUE NO OBLIDARÉ

Ahir cap a dos quarts de quatre sortia un autocar amb una seixantena de vilanovins i vilanovines cap a Barcelona amb un sentiment que ens unia: la indignació! Qui és el Tribunal Constitucional per dictaminar que allò que el poble català democràticament ha decidit no val? Això és democràcia?

Sobre les 5 de la tarda ja estàvem al Passeig de Gràcia i l’ambient era impressionant. Milers i milers de persones de diferents edats, diverses ideologies i també de diverses procedències però amb un sol sentiment i una sola veu:

SOM UNA NACIÓ – NOSALTRE DECIDIM

Va ser una tarda amb molts moments emotius, un milió i mig de persones en un ambient festiu i reivindicatiu. Els catalans hem reaccionat: ja n’hi ha prou, exigim respecte!

Però no ens podem relaxar, amb això no és suficient. Cal que continuem reivindicant el nostre dret a decidir i sobre tot cal que exigim als nostres representants al Parlament de Catalunya que lluitin amb tota la seva força per allò que el poble català reclama.