Un bon pressupost per Vilanova i la Geltrú

L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ja té pressupost per al 2017, després de mesos de treball intens. El resultat final és un document molt positiu, que ascendeix a 74 milions d’euros, i que conté alguns aspectes destacables, com per exemple que per primera vegada des de fa molts anys, des de 2012, l’Ajuntament compta amb un pressupost expansiu. La previsió d’un increment de recaptació ens ha permès disposar d’aproximadament un milió d’euros sense consignació prèvia i que per tant hem pogut distribuir entre diferents prioritats.

Votació del pressupost al Ple municipal

L’elaboració del pressupost s’ha basat en el criteri d’avançar en l’execució del Pla d’Actuació Municipal, que marca les polítiques de l’Ajuntament fins al 2019 per millorar la qualitat de vida i les oportunitats dels vilanovins i les vilanovines. Així, es visualitzen en el pressupost algunes línies estratègiques:

  1. Impuls de la dinamització econòmica de la ciutat: amb aquesta finalitat s’ha creat una nova partida de 45.000 euros per iniciar la implementació del Pla de Màrqueting Turístic i també s’han dotat de 30.000 euros més les accions de suport a l’empresa i fires.
  1. Atenció persones més desfavorides: s’han incrementat en general les partides de serveis socials i atenció a la vulnerabilitat. Per exemple, s’aporta un increment de 235.000 euros a programes d’infància i adolescència en risc i d’atenció a la dependència. També s’augmenten els recursos en l’aposta de l’Ajuntament per una fiscalitat justa, amb 600.000 més dirigits a tarifació social.
  1. Gaudir d’uns bons serveis públics: s’incrementa en 100.000 euros la partida de serveis de neteja de la ciutat.
  1. Millora de l’espai urbà: es contemplen accions de millora de l’espai públic i manteniment de ciutat per valor d’uns 800.000 euros. Seran actuacions distribuïdes per barris, per millorar el manteniment d’asfalts i voreres, mobiliari urbà, jocs infantils i espai de gossos.
  1. Foment de la igualtat d’oportunitats: s’incrementen les partides dirigides a fomentar la cultura com a força transformadora de la societat, amb 285.000 euros dirigits a cultura popular i entitats.
  1. Implicació de la ciutadania: per primera vegada s’incorpora la participació ciutadana en les decisions sobre el pressupost, amb una dotació de 220.000 euros.

Per tot plegat, aquests elements em donen motius per considerar que aquest pressupost és efectivament una bona eina per treballar durant el 2017 i que així es percebrà a la ciutat en els mesos que vénen.

De l’aprovació del pressupost, només hi ha un fet que penso que hauria estat millorable: seria òptim que un document de la importància del pressupost, que marca l’execució de les polítiques de tot un any, comptés amb el consens del màxim de forces que representen la ciutadania en el Ple municipal. Així ho hem intentat des de l’equip de govern, i ens hem mostrat favorables a incloure les propostes que ens han fet arribar els grups de l’oposició.

Tot i així, no ha estat possible arribar a un acord amb Som VNG, ERC i CUP, malgrat les seves esmenes encaixaven amb la proposta de pressupost del govern; estic convençuda que alguns d’ells en cap moment han tingut voluntat d’acord. És una llàstima, perquè penso que la societat necessita càrrecs electes compromesos a treballar pel bé col·lectiu i a posar-los per davant dels interessos partidistes. Hi ha moments en què cal deixar de banda les legítimes diferències ideològiques i creure en la transversalitat política, en la unió per obtenir un objectiu comú. Quan s’actua permanentment en clau electoral, al capdavall, hi perdem tots.

FacebookTwitterWhatsAppLinkedInTumblrBufferBlogger PostWordPressPrintEmailComparteix-lo!

Som del Penedès!

Aquest dimecres, 8 de febrer, ha estat un dia històric per als territoris del Gran Penedès. Un dia feliç, especialment per a les persones que des de fa més de deu anys han lluitat tossudament perquè la idiosincràsia del Penedès quedés reflectida en la planificació territorial de Catalunya. Amb l’aprovació al Parlament de l’adaptació de la Llei de Vegueries, no només es resol l’organització des d’un punt de vista administratiu, sinó també des d’un punt de vista de dignitat: de respecte a tants anys de mobilització ciutadana, que ha estat pal de paller del reclam del territori.  

Vegueria Penedès, una realitat

Des de Vilanova i la Geltrú, el suport a la reivindicació de la vuitena vegueria ha estat incondicional en tot aquest procés. Els vilanovins i vilanovines tenim les nostres singularitats, els nostres trets identitaris. Però alhora ens complementem amb un entorn que comparteix amb nosaltres elements geogràfics, històrics, sociològics i econòmics. Som part de la realitat territorial i social que conforma el Penedès, amb els seus trets comuns i amb la seva diversitat.

De fet ja existeix, sempre ha existit, la relació de complementarietat entre els municipis i les comarques de la Vegueria del Penedès. Tal com va escriure el doctor en biologia i socioecòleg Ramon Folch en el pròleg del llibre El Penedès era possible, “la Vegueria del Penedès ja ha existit, per tant no pot dir-se que es tracti d’una pretensió sense base històrica”, alhora que “la Vegueria Penedès no neix de la nostàlgia històrica, sinó de la voluntat d’anar còmodament cap al futur”.

Les comarques penedesenques teixim sinergies constantment per “anar cap al futur”. Les relacions entre ciutadans i ciutadanes són un fet històric, però també en els àmbits institucionals s’estan sumant potencialitats, per exemple en el sector del turisme, del comerç, de la planificació territorial, del desenvolupament industrial, entre d’altres. Enfortir els llaços existents ens portarà a ocupar un lloc de centralitat en el conjunt del país. El Penedès ha de deixar de ser perifèria per convertir-se en un territori clau d’una Catalunya descentralitzada i ben vertebrada.

Vull aprofitar aquestes línies per ressaltar el compromís de la societat civil penedesenca i la lluita voluntària, constant i incansable de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, amb Fèlix Simon al capdavant, que ha mantingut el territori unit. La seva tasca ha aglutinat el 93% de la població de la vegueria: 66 ajuntaments, els 4 consells comarcals, 3 associacions empresarials i més de 20.000 empreses, entitats i particulars a títol individual. Aviat està dit, moltes gràcies per la feina feta.

En el moment que viu el nostre país, molts catalans i catalanes volem participar en la definició d’un nou país. En aquesta nova Catalunya, el Penedès hi té molt a dir i ara ho podrà fer en igualtat de condicions, com una de les 8 vegueries.

Sobre els càrrecs de l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú

Els lectors del Diari de Vilanova hauran pogut percebre les darreres dues setmanes un reiterat qüestionament per part d’aquest mitjà de la meva dedicació a l’Alcaldia de Vilanova i la Geltrú, suposadament a causa del que anomenen “acumulació de càrrecs”. Bé se’m permetrà que tingui alguna cosa a dir-hi, ja que en els cinc anys i mig que fa que sóc alcaldessa puc haver tingut més o menys encert en la meva tasca, però el que considero inqüestionable és la meva dedicació intensa i compromesa amb Vilanova i la Geltrú.

Imatge del ple municipal de novembre 2016

La meva ciutat és la meva prioritat. Aquest és el compromís que vaig prendre l’any 2011 i que mantinc. Ho he manifestat moltes vegades, veig la meva etapa en la política com un servei temporal a la meva ciutat, com una interrupció de la meva trajectòria professional en l’empresa privada per dedicar-me durant un temps a treballar per la col·lectivitat. Em sento privilegiada de poder-ho fer, no tinc altres aspiracions més enllà de contribuir, juntament amb un equip magnífic de persones, a fer que Vilanova i la Geltrú sigui un lloc millor on viure i treballar.

És cert que aquest servei a la meva ciutat ha coincidit amb un moment històric, molt especial, del nostre país. Això m’ha portat a ser diputada al Parlament de Catalunya per una coalició, Junts pel Sí, que atorga especial rellevància a la veu del municipalisme dins la Cambra. No sóc pas la primera alcaldessa que combina la seva tasca municipal amb un escó al Parlament i, vista l’experiència, penso que aporta molts coneixements que són útils en la gestió del dia a dia de l’ajuntament.

Així mateix, d’uns mesos ençà presideixo l’Associació de Municipis per la Independència, entitat de la qual Vilanova i la Geltrú va ser fundadora i una de les ciutats membres més grans. En el moment transcendental que viu Catalunya, als càrrecs electes se’ns reclama implicació i responsabilitat, des dels municipis tenim un paper rellevant en el camí d’esdevenir un estat propi. La meva tasca a l’AMI va estretament lligada a la meva responsabilitat municipal.

El meu treball en aquests nous àmbits no ha comportat una disminució de la meva dedicació al municipi, sinó una reorganització del meu temps, en perjudici, això sí, del meu espai personal. Però a la meva agenda hi continua havent, com sempre, els principals temes que ens preocupen com a ciutat, les entrevistes amb ciutadans i ciutadanes, les visites a les empreses, la participació als nombrosos actes que donen vida a la ciutat, o les trobades obertes amb els veïns i veïnes que celebrem als barris.

Sóc fàcilment localitzable, com sempre, i em mou el meu compromís amb la ciutat, com sempre. I, d’altra banda, la combinació d’aquestes responsabilitats no em representa, com algú podria pensar, una acumulació de retribucions econòmiques. Únicament percebo remuneració salarial com a diputada al Parlament.

La falta de dedicació que m’ha imputat el Diari de Vilanova les darreres setmanes coincideix curiosament amb la publicació, per part de l’Ajuntament, de l’inici dels tràmits per rescindir el contracte de lloguer de l’empresa editora Edicions Comarca 17, SL, a Neàpolis. No voldria pensar que ambdós fets tinguin cap mena de vinculació més enllà d’una pura coincidència temporal. Al contrari, m’agrada creure i defensar la bona tasca dels professionals de la comunicació de la nostra ciutat, que fan un servei imprescindible d’informació, foment del sentit crític i preservació de la qualitat democràtica a Vilanova i la Geltrú.