Gran Penedès: territori vertebrador del país

Massa sovint els dirigents polítics prioritzen els seus esforços a les zones més poblades de Catalunya, especialment al voltant de Barcelona, perquè és la manera fàcil de realitzar actuacions amb un alt rèdit electoral. Però aquesta és la política del “pa per avui, gana per demà”, perquè oblida el llarg termini. Governar sense tenir en compte la gran diversitat del territori català deixa de banda moltes potencialitats i empobreix el país.

Les comarques del Baix Penedès, Alt Penedès i Garraf són molt singulars i vertebradores d’una Catalunya descentralitzada. Són comarques on es viu molt bé, amb un entorn natural variat, des de les vinyes fins a la platja, i un clima privilegiat. Les seves poblacions inviten a viure-hi i a viure-les. Amb bons serveis, una vida cultural i associativa molt activa, centres formatius de nivell i una gran diversitat d’activitat econòmica.

El teixit empresarial d’aquestes comarques ha superat amb molts esforços les principals dificultats de la crisi econòmica, les empreses s’han adaptat a les noves realitats financeres i de mercat. No ha estat gens fàcil i ha comportat tancament d’empreses, reduccions salarials, moltes ferides que s’hauran de continuar reparant durant molts anys. Però la veritat és que ara mateix s’està produint un creixement de centres de treball i els índex d’atur han anat baixant.

Tot i així, el context general és preocupant: la guerra comercial d’Estats Units i la Xina, el Brexit, el trencament del pacte nuclear Estats Units – Iran, les crisis migratòries, el canvi climàtic, etc. El món està vivint moments convulsos, de canvis profunds, i això afectarà inevitablement l’economia catalana, però caure en el pessimisme és el primer pas per generar recessió. Molt millor ser realista i preparar-se bé, individualment però també col·lectivament.

La FEGP (Federació Empresarial del Gran Penedès) agrupa més de 900 empreses del territori, sent així una de les principals associacions empresarials territorials del país. El passat dia 1 d’octubre els socis em van escollir presidenta de l’entitat i el meu equip i jo afrontem aquesta gran responsabilitat amb la voluntat de desenvolupar el projecte que ens va fer mereixedors de la confiança dels socis. Un projecte que vol ajudar a les empreses del Gran Penedès a afrontar més ben preparades els grans reptes de futur, utilitzant la força del treball conjunt del teixit econòmic de les comarques.

Un dels aspectes centrals del projecte de candidatura és potenciar la participació dels socis i, per aquest motiu, la primera actuació que es realitzarà serà una jornada de debat participatiu on els socis definiran les línies estratègiques. Són ells qui han de definir què n’esperen de l’entitat i a partir d’aquí orientar totes les seves accions. Algunes de les iniciatives que estan sobre la taula i que es debatran amb els socis són: la creació de grups sectorials i comissions de treball, impulsar agrupacions de propietaris de polígons, una reorientació del funcionament de la borsa de treball i la revisió de les activitats formatives per adaptar-les a les necessitats dels socis.

És un projecte engrescador i hi ha molta energia i ganes de treballar. La FEGP és una entitat amb una llarga trajectòria i ara tenim l’oportunitat de fer un salt qualitatiu endavant que faci possible agrupar i representar amb més força el ric i divers teixit econòmic de les comarques del Gran Penedès. Compto amb tu!

Article publicat revista Perspectiva FEGP novembre 2019

FacebookTwitterWhatsAppLinkedInTumblrBufferBlogger PostWordPressPrintEmailComparteix-lo!

Ens trobem per Vilanova i la Geltrú

Dia que vaig ser investida com a alcaldessa, l’11 de juny de 2011

A les darreres hores de la meva dedicació com a alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, no puc evitar fer una primera mirada enrere, una pinzellada, que segurament d’aquí a un temps amb més perspectiva i serenitat es convertirà en una anàlisi més profunda i ordenada.

En aquesta mirada ràpida, em venen al cap moltes idees i imatges. Per exemple, el dia en què vaig ser investida com a alcaldessa, ja fa 8 anys! Penso en com queda d’enrere, i alhora en com de pressa han passat els dos mandats. Han estat 8 anys molts intensos, en què he viscut una infinitat d’experiències, amb alguns moments complexos, però sobretot amb un aprenentatge constant i enriquidor.  

Recordo, els primers mesos al govern, descobrir que la situació financera de l’Ajuntament era molt més preocupant del que havíem previst i constatar amb una certa decepció que des d’aquell moment tota l’acció municipal dels anys següents quedaria absolutament condicionada per l’estat de les finances. Han estat uns anys marcats per una dura crisi econòmica, en què la primera prioritat havia de ser, indubtablement, atendre les necessitats de les persones que patien situacions més vulnerables, mantenir la cohesió social de la millor manera possible.

Han estat dos mandats en què hem volgut promoure un nou model econòmic a Vilanova i la Geltrú, que pogués aportar oportunitats de treball i estabilitat a llarg termini. Penso que s’ha fet una bona feina en la definició del model de ciutat, en l’aposta pel turisme i en la transformació de la façana marítima, com a element rellevant de l’atracció turística. S’ha obert el port a la ciutat, s’ha mantingut una relació molt estreta amb la universitat i s’ha estat al costat d’un teixit industrial que, com tots els sectors de producció, ha hagut de realitzar una important adaptació tecnològica. Això sí, tinc el ple convenciment que el treball fet ha estat possible perquè s’hi ha involucrat al màxim el sector privat i associatiu.

Crec que puc afirmar que aquesta manera de fer, escoltant, debatent, incorporant l’opinió de les parts implicades, ha estat una constant en els darrers 8 anys. Sempre he pensat que les veritats absolutes no existeixen i que les millors decisions són aquelles que tenen el major consens. Per això, una altra sensació positiva que m’emporto és que els governs que he encapçalat sempre han demostrat una sincera voluntat de negociació i recerca d’acords, i n’hem assolit de molt importants, en benefici de la ciutat.

I també he intentat ser una alcaldessa propera als vilanovins i les vilanovines, ser una ciutadana més. Penso que ha estat un pas important, en la línia del foment de la participació, organitzar trobades obertes del govern amb els veïns i veïnes de cada barri. Així com gestos segurament molt senzills però alhora simbòlics, com és l’obertura dels balcons de la Casa de la Vila a la ciutadania, en els actes més destacats de la Festa Major i les Comparses. Sóc una vilanovina més, no ho he deixat de ser en tots aquests anys.

Sóc conscient que en alguns aspectes no s’ha arribat on hauria volgut. M’hauria agradat deixar una ciutat més endreçada i arranjada, per exemple. Hi pot haver decisions que hagin convençut a uns i desagradat a uns altres, també en sóc conscient. Tant de bo quan governem fóssim immunes a cometre errors i tinguéssim el do de la raó. En qualsevol cas, em sento segura de poder mirar tothom als ulls, saber que cada política empresa i cada acció realitzada prové d’una decisió meditada honestament, argumentable i pensant en el bé comú.

Finalitzo una etapa de servei a la comunitat, de servidora pública, que és un dels més grans honors que podem viure com a membres de la societat. Dimecres, escoltant els al·legats dels presos polítics en el darrer dia del judici del procés, els sentia defensar les virtuts de la política entesa com l’activitat de servir el poble i la defensa legítima de les idees, sempre des del diàleg i el respecte per tothom. Humilment, penso que totes les persones que es dediquen a la política haurien d’escoltar les seves paraules, aprendre de la seva dignitat i la seva determinació. Aquesta visió de la participació a la política és la que la fa una activitat noble i és responsabilitat de totes les ciutadanes i els ciutadans, vetllar perquè no es corrompi.

Per tot plegat, aprofito aquestes ratlles per felicitar els 25 regidors i regidores que dissabte començaran una nova etapa de servei públic per als propers quatre anys, alguns ja hi tenen experiència, d’altres la iniciaran. Els desitjo de tot cor sort i encerts, però sobretot vull expressar la meva plena confiança que seran dignes servidors del conjunt de la ciutat. Així mateix, vull agrair a tots els meus companys de Consistori entre 2011 i 2019, el seu compromís i la responsabilitat d’haver aportat opinió i debat, així com la capacitat de cedir i arribar a acords quan ha calgut.

Finalment, en aquests moments em venen moltes persones al cap. El meu marit, el Xavi, que sempre em va fer costat; els meus fills, que sovint m’han aportat punts de vista diferents als meus; mestres com l’Esteve Orriols; els regidors i regidores que han format part del meu equip; els tècnics i les tècniques municipals; tanta gent que he conegut, dins i fora l’ajuntament, totes les noves i bones amistats que he fet. A tots i totes, gràcies.

Sens dubte, totes les persones amb qui he compartit aquesta experiència única són la millor part que me n’emporto. Les persones i els records, que ja formen part de mi per sempre i que em continuaran acompanyant, segur, en altres àmbits. Participant en la societat civil, promovent iniciatives, construint col·lectivitat, fent ciutat. Ens trobarem per Vilanova i la Geltrú.

14 de juny de 2019

29/04/2019 Entrevista ‘L’alcaldessa respon’, a Canal Blau FM

Aquest matí el director de Canal Blau, Jordi Martí, m’ha entrevistat per darrera vegada dins de la secció “L’alcaldessa respon”, del programa Vilanova Matí de Canal Blau FM.

Hem pogut fer balanç de la interessantíssima experiència de 8 anys al capdavant del govern de Vilanova i la Geltrú, marcats per la complexitat de la crisi econòmica i per l’efervescència política i social. Tanco aquesta etapa amb la satisfacció de veure que s’ha aconseguit promoure un canvi de model econòmic a la ciutat, millorar molt notablement la situació financera de l’Ajuntament i atendre la ciutadania més vulnerable, tot plegat sense deixar de prestar cap servei públic.

Per cert, al final de l’entrevista el Jordi Martí m’ha fet una proposta interessant… així que als oients de Canal Blau els puc dir “fins aviat!”.

Podeu escoltar l’entrevista aquí: http://podcast.canalblau.cat/#!/programs/eltemadeldia/canalblau_podcast_11870